Contes del món per anar a dormir

Aquella nit va ploure i va ploure. Cap a la matinada, el Dante es va despertar pensant-se que havia explotat una bomba, i en adonar-se que només era un tro, va tornar-se a adormir. Però a l’hora de llevar-se per anar a l’escola, va descobrir que els pares i la germana no eren a casa. I quan va sortir al balcó, va veure que els carrers estaven deserts: no hi havia ni una ànima enlloc. El Dante s’havia quedat sol enmig de la gran ciutat!
Com s'ho faria, per sobreviure, si només era un nen? I què eren aquelles esferes verdes suspeses al cel?

En Daniel és un jove australià que viu a Melbourne i que un bon dia rep una carta de la Maria Sureda, una noia de Barcelona que li assegura que són germans de pare. La Julie, la mare d’en Daniel, mai no li ha volgut dir qui és el seu pare. Però quan el noi li deixa llegir la carta de la Maria, la Julie li explica que va conèixer en Jaume mentre ella viatjava per Europa, que es van casar i es van instal·lar a Barcelona. Però, quan en Daniel tenia dos anys, per motius que no li vol revelar, la parella es va separar i la Julie va tornar a Melbourne amb el fill. I no havia sabut mai més res d’en Jaume fins ara. En Daniel i la Maria es van escrivint cartes fins que el noi té l’oportunitat d’anar a Barcelona i passar uns dies a casa d’ella. Llavors descobreixen què és el que els uneix de debò, alhora que aprenen moltes coses sobre la complexitat de les relacions humanes.