Roser Atmetlla Andreu

Va néixer a Blanes l’any 1963, un hivern de grans nevades. Després, a l’agost, hi va haver grans inundacions. Al cap de quatre o cinc anys va aprendre a llegir. Va ser el primer –i potser el més gran– descobriment de la seva vida. Ha llegit i llegeix molt. Tot el que pot! I sempre li sembla que no és gaire i que no té prou temps.

No està d'acord amb la frase: “Una imatge val més que mil paraules”. Mil paraules poden expressar realitats o irrealitats més que complexes!

Va començar a escriure als tretze anys: un diari. El que tenen els diaris és que ens agrada poder-los tancar amb un forrellat, però es comencen i no s’acaben. Aquest era diferent, era una llibreta qualsevol i la va acabar. Potser això ja volia dir alguna cosa?

Des d'aquell moment no ha deixat d'escriure.
Tot i que no va publicar la seva primera novel·la fins als trenta-cinc anys, als divuit ja parlava de ser novel·lista. La feina li ha resultat llarga, tan difícil com divertida… i essencial.

Sempre ha dit que, per ser escriptora, no calia publicar. Ara ho sap. I com que sovint feia al revés del que li aconsellaven a casa, al llarg d'aquests anys també ha mirat que l'escriure no li fes perdre el llegir…

Compartir por WhatsApp

Biografía

Va néixer a Blanes l’any 1963, un hivern de grans nevades. Després, a l’agost, hi va haver grans inundacions. Al cap de quatre o cinc anys va aprendre a llegir. Va ser el primer –i potser el més gran– descobriment de la seva vida. Ha llegit i llegeix molt. Tot el que pot! I sempre li sembla que no és gaire i que no té prou temps.

No està d'acord amb la frase: “Una imatge val més que mil paraules”. Mil paraules poden expressar realitats o irrealitats més que complexes!

Va començar a escriure als tretze anys: un diari. El que tenen els diaris és que ens agrada poder-los tancar amb un forrellat, però es comencen i no s’acaben. Aquest era diferent, era una llibreta qualsevol i la va acabar. Potser això ja volia dir alguna cosa?

Des d'aquell moment no ha deixat d'escriure.
Tot i que no va publicar la seva primera novel·la fins als trenta-cinc anys, als divuit ja parlava de ser novel·lista. La feina li ha resultat llarga, tan difícil com divertida… i essencial.

Sempre ha dit que, per ser escriptora, no calia publicar. Ara ho sap. I com que sovint feia al revés del que li aconsellaven a casa, al llarg d'aquests anys també ha mirat que l'escriure no li fes perdre el llegir…
 

Todos sus libros

8,17 

Para 6 años

En Cargol es queixa de la closca que li ha tocat, perquè li pesa tant que el deixa rebentat. Per això decideix que la donarà al primer que passi, i així anirà lleuger pel món, sense cansar-se. Però, realment val la pena que es desfaci de la seva closca?

8,41 

De 7 a 9 años
La Lea és una nena molt normal. Però just l’endemà que li diguin que tindrà un germanet, li comencen a passar coses molt estranyes. Per exemple, no para de seguir-la un ésser estrany, la Terraska, que li diu que se l’endurà perquè li faci de vestit. I ara! La Lea és una nena, i no pas un vestit! A més, tampoc no la deixen en pau l’Elf-Fred ni l’Elf-Fons, dos follets que tot el dia es barallen i que l’avisen que la Terraska és molt i molt dolenta. Què pot fer, la Lea? Quin embolic!

8,41 

Para 8 años

Quan la Maria es ficava al llit i l’habitació quedava a les fosques, no podia tancar els ulls, perquè llavors venien els llops d’ulls grocs, el pingüí caníbal, la bicicleta boja… Però no ho podia explicar a ningú, perquè no volia que a l’escola li diguessin que era una caguetes. Una tarda va conèixer el senyor Colera, i va tenir una idea: I si li explicava el seu secret? Al cap i a la fi, ell no era ni un pare ni una mare ni una àvia ni una mestra ni una companya d’escola; era una eruga! I potser la podria ajudar! Relat de fantasia.

8,17 

Para 6 años

L’àvia d’en Marc sempre perd les ulleres i el gat dels veïns aprofita que no s’hi veu per entrar-li al jardí i cruspir-se’n els clavells. Tot això posa l’àvia de molt mal humor, però és que les ulleres s’amaguen molt i mai no saps per on et sortiran…

8,17 

Para 6 años

En Gatàs és un gat molt gran i fort: sempre es baralla i ningú no gosa dur-li la contrària. Però un dia, en Tigrat, que només és un pam de gat, li planta cara gràcies a la seva cua, que sempre fa el que vol, i la situació canvia.

8,17 

Para 6 años

8,17 

Para 6 años

¡Cómo le pesa la concha a Caracol! Quiere regalársela al primero que pase para poder ser tan rápido como Saltamontes. Pero ¿merecerá la pena deshacerse de su preciado caparazón?

¡Libro añadido a tu carrito!
Los beneficios de esta compra se destinan a programas culturales y educativos 
de la Fundación SM.

También puedes comprar este libro en otras tiendas:

Librerías ceranas
Otras tiendas online