Va néixer a Blanes l’any 1963, un hivern de grans nevades. Després, a l’agost, hi va haver grans inundacions. Al cap de quatre o cinc anys va aprendre a llegir. Va ser el primer –i potser el més gran– descobriment de la seva vida. Ha llegit i llegeix molt. Tot el que pot! I sempre li sembla que no és gaire i que no té prou temps.
No està d'acord amb la frase: “Una imatge val més que mil paraules”. Mil paraules poden expressar realitats o irrealitats més que complexes!
Va començar a escriure als tretze anys: un diari. El que tenen els diaris és que ens agrada poder-los tancar amb un forrellat, però es comencen i no s’acaben. Aquest era diferent, era una llibreta qualsevol i la va acabar. Potser això ja volia dir alguna cosa?
Des d'aquell moment no ha deixat d'escriure.
Tot i que no va publicar la seva primera novel·la fins als trenta-cinc anys, als divuit ja parlava de ser novel·lista. La feina li ha resultat llarga, tan difícil com divertida… i essencial.
Sempre ha dit que, per ser escriptora, no calia publicar. Ara ho sap. I com que sovint feia al revés del que li aconsellaven a casa, al llarg d'aquests anys també ha mirat que l'escriure no li fes perdre el llegir…
Va néixer a Blanes l’any 1963, un hivern de grans nevades. Després, a l’agost, hi va haver grans inundacions. Al cap de quatre o cinc anys va aprendre a llegir. Va ser el primer –i potser el més gran– descobriment de la seva vida. Ha llegit i llegeix molt. Tot el que pot! I sempre li sembla que no és gaire i que no té prou temps.
No està d'acord amb la frase: “Una imatge val més que mil paraules”. Mil paraules poden expressar realitats o irrealitats més que complexes!
Va començar a escriure als tretze anys: un diari. El que tenen els diaris és que ens agrada poder-los tancar amb un forrellat, però es comencen i no s’acaben. Aquest era diferent, era una llibreta qualsevol i la va acabar. Potser això ja volia dir alguna cosa?
Des d'aquell moment no ha deixat d'escriure.
Tot i que no va publicar la seva primera novel·la fins als trenta-cinc anys, als divuit ja parlava de ser novel·lista. La feina li ha resultat llarga, tan difícil com divertida… i essencial.
Sempre ha dit que, per ser escriptora, no calia publicar. Ara ho sap. I com que sovint feia al revés del que li aconsellaven a casa, al llarg d'aquests anys també ha mirat que l'escriure no li fes perdre el llegir…
8,17 €
En Cargol es queixa de la closca que li ha tocat, perquè li pesa tant que el deixa rebentat. Per això decideix que la donarà al primer que passi, i així anirà lleuger pel món, sense cansar-se. Però, realment val la pena que es desfaci de la seva closca?
8,41 €
8,41 €
Quan la Maria es ficava al llit i l’habitació quedava a les fosques, no podia tancar els ulls, perquè llavors venien els llops d’ulls grocs, el pingüí caníbal, la bicicleta boja… Però no ho podia explicar a ningú, perquè no volia que a l’escola li diguessin que era una caguetes. Una tarda va conèixer el senyor Colera, i va tenir una idea: I si li explicava el seu secret? Al cap i a la fi, ell no era ni un pare ni una mare ni una àvia ni una mestra ni una companya d’escola; era una eruga! I potser la podria ajudar! Relat de fantasia.
8,17 €
L’àvia d’en Marc sempre perd les ulleres i el gat dels veïns aprofita que no s’hi veu per entrar-li al jardí i cruspir-se’n els clavells. Tot això posa l’àvia de molt mal humor, però és que les ulleres s’amaguen molt i mai no saps per on et sortiran…
8,17 €
En Gatàs és un gat molt gran i fort: sempre es baralla i ningú no gosa dur-li la contrària. Però un dia, en Tigrat, que només és un pam de gat, li planta cara gràcies a la seva cua, que sempre fa el que vol, i la situació canvia.
8,17 €
¡Cómo le pesa la concha a Caracol! Quiere regalársela al primero que pase para poder ser tan rápido como Saltamontes. Pero ¿merecerá la pena deshacerse de su preciado caparazón?