El dia del concurs de caça dels joves camaleons ha arribat: guanyarà el primer que capturi un espiadimonis vermell. En Tami és un dels concursants, i ben aviat en troba un, però un gripau també ha clissat l’insecte, i tots dos es discuteixen. Quan el té a l’abast, en Tami deixa escapar en Max, l’espiadimonis. El gripau, indignat, li tira un verí als ulls, i a partir de llavors en Tami perd la capacitat de distingir els colors, ho veu tot grisós. Com que els ulls li fallen, la pell no sap què ha de fer, i canvia de color sense control i no es pot camuflar. Al poblat, la malaltia d’en Tami neguiteja tothom, ja que tenen por que el vegi algun ocell i els descobreixi a tots. En Tami decideix marxar, per no posar en perill el poblat, i emprèn un viatge llarg i perillós per anar a buscar el bruixot que viu a les muntanyes i que pot curar tots els mals. En Max l’acompanya, i els dos amics superen tots els perills i les dificultats que troben amb esforç i imaginació. Al final, no troben cap remei per curar els ulls d’en Tami, però aquest comprèn que el viatge li ha servit per fer-se més fort, per conèixer el valor de l’amistat i per veure món, i que en realitat no li cal guarir-se, perquè veure les coses de manera diferent no és cap malaltia.